CAMINO
"Decidida a estudiar lletres, el meu primer treball als 15 anys acompanyant a una persona en el seu final de vida en un hospital, va cambiar la meva perspectiva: "Aquest és el meu lloc, això és el que jo vull".
Em vaig matricular en la facultat de medicina i, de diferents formes, durant més de 25 anys, m'he dedicat a acompanyar a les persones en el seu camí per la vida.
La meva experiència personal, la meva formació acadèmica, i valors com la compasió, el respecte i la consideració, m'ajuden a ajudar als altres en aquest viatge vital que, a vegades, es fa tan difícil transitar sol.
Amb el convenciment de que la vida és més bonica amb consciència, animo als meus clients a disfrutar del que és bo i del que és menys bo perquè no se'ns escapi ni un trosset de vida, i per no donar espai al penediment de no haver-la viscut com es mereix".
edUCACIÓ
Llicenciada en Medicina y Cirurgia, Universitat Autònoma de Barcelona, 1991
Especialista en Estomatologia, Université Paul Sabatier, Toulouse, France, 1993
Posgrau en Odontopediatria, Hospital Sant Joan de Déu, Esplugues, Barcelona, 1995
Màster en Nutrició especialitzat en Sobrepès y Obesitat, FUNIBER, 2012
Actualment cursant Doctorat en Salut Pública
​
Coach Co-Actiu, certificada per ICF, 2013
Practitioner en PNL, 2013
Graduada en Lideratge Co-Actiu, CTI, 2014
Formació en Sensibilizació per a la Igualtat.
Formació Continua en programes de Voluntariat. Atenció en el dol.
SOLIDARItAt
-
Voluntària en acompanyament a persones en el final de vida i als seus familiars. Projecte Llavors de Vida, Fundació Hospital de Mataró, Obra Social La Caixa. Dedico 2 hores a la setmana, quan estic activada.
-
Membre actiu de l'Asociació Mans Amigues, Supervivents del Suïcidi, Mataró.
-
Cofundadora de Coaches On Road, projecte d'ajuda per a la millora de l'autoestima de persones en situació de vulnerabilitat. Taller "La Màgia d´Estimar-se", de 3 hores de duració.
-
Voluntària formadora per a voluntaris en Fundació Sant Jaume i Santa Magdalena, Mataró. Formació en autocura i primers auxilis.
"Vaig trigar 13 anys en atrevir-me a fer un voluntariat d'acompanyament en el final de vida. Vaig pensar que no sería capaç, que la meva motxilla estava massa plena.
Un dia em vaig donar adonar que estava victimitzant, i que no tenia dret a deixar d'ajudar posant d'excusa les meves experiències personals. Si tenia capacitats per ajudar, que les tinc, no podia deixar d'oferir-les-hi a qui les necessités.
​
Em vaig carregar de valor pensant que el necessitaria. I no va ser així.
Fer voluntariat és el millor que faig en el meu dia a dia, ara que els meus fills ja són grans. Rebo moltíssim més del que dono".
​
"Dedico aproximadament unes 6 hores a la setmana als meus projectes de voluntariat. Moltes vegades més, poques vegades menys".